Arbeitsblatt: il glimari egocentric

Material-Details

translaziunn tenor ina praula da Oscar Wilde
Rumantsch
Lingua - Rumantsch
7. Schuljahr
3 Seiten

Statistik

42811
579
2
18.07.2009

Autor/in

Lisa Schmidt-Candinas
Land: Schweiz
Registriert vor 2006

Downloads Arbeitsblätter / Lösungen / Zusatzmaterial

Die Download-Funktion steht nur registrierten, eingeloggten Benutzern/Benutzerinnen zur Verfügung.

Textauszüge aus dem Inhalt:

Il glimari egozentric da Oscar Wilde translaziun: Lisa SchmidtCandinas Il glimari egocentric tenor ina praula dad Oscar Wilde Mintga suentermiezdi cura chils affons vegnevan ord scola, mavan els el curtin dil glimari per far tarmagls. Quei curtin era gronds tut special bials cun pastg verd lom. Tscheu leu cuchia van bellezia fluras ord il pastg, gest sco steilettas 12 pumers carschevan lien. Differents pirers purtavan la primavera fluras deliziusas en rosa perlmut. Igl atun purtavan els fretgs en abundonza. Ils utschals sesevan ellas plontas cantavan aschi dultsch, chils affons fagevan meinsvart in paus duront lur giugs per tedlar lur cant. Con cuntents che nus essan cheu! clamavan els in lauter. In di ei il glimari turnaus casa. El era staus sin viseta tier siu amitg, il magliacar stgauns da Cornwall. Siat onns era el staus tier lez. Cura chils siat onns ein stai var gai, haveva el raquintau tut quei chel haveva da dir, quei era buca gest bia. Aschia eis el sedecidius da turnar anavos en siu agen casti. Cura chel ei turnaus, ha el viu co ils affons fagevan termagls en siu curtin. Tgei fageis vus cheu? » sgregna el siper ils affons che fan prescha da fugir. Miu curtin ei miu curtin, di il glimari. quei mintgin che sto capir. Jeu lubeschel negin da far termagls lien, priu ora memez. Cuort sissu erregia el in mir ault entuorn il curtin ferma ina tabla davis cun scret: negin dretg daccess scumandau dentrar El era propi in glimari egocentric. Ils paupers affons san far negliu pli termagls. Glemprem fan els termagls sin via, mo la via ei plein puorla crappa. Quei plai insumma buca ad els. Cura che la scola ei alla fin, van els savens bufatg entuorn ils mirs patarlan dil bellezia curtin davos quei mir. Co quei era bi da far termagls en quei curtin! dian els in lauter. Lu ei la primavera arrivada. Dapertut sin tiara creschan pintgas flurs vivan pigns utschals. Mo el curtin dil glimari egocentric regia unviern. Ils utschals han negin gust da cantar demai chils affons ein buca leu las fluras emblidan da flurir. Inagada ha ina marvegliusa flur catschau il tgau denter il pastg ora, mo cura chella ha viu la tabla davis steva ella mal pils affons ed ei spertamein seretratga per durmir vinavon. Ils sulets che han plascher da quei ein la neiv la schelira. La primavera ha embli dau quei curtin, cloman els, aschia lein nus star cheu sur onn. 1 Il glimari egozentric da Oscar Wilde translaziun: Lisa SchmidtCandinas Cun siu manti grond cuviera la neiv vinavon il pastg la schelira picturescha tut las plontas cun argien. Els envidan il vent dil nord supplicheschan el da star cun els. Ed era el vegn. Enzugliaus en ina pial grossa tgula el glentir di pil curtin entuorn sufla naven ils spitgs dils tgamins. Quei ei propi in simpatic liug, di el, ideal denvidar la garniala. Aschia ei era la garniala vegnida. Mintga di scadeina ella duront treis uras sil tetg dil casti, tochen che tuttas tievlas ein empaglia. Silsuenter fila el pil curtin entuorn, aschi spert sco el mo po. El ei vestgius tut en grisch siu flad ei sco glatsch. „Jeu sai buca capir, daco la primavera vul nuota vegnir, di il glimari, mintga gada chel mira viadora en siu curtin freid ed alvs. Jeu sperel che laura semidi. Mo la primavera vegn buc ed era la stad buc. Igl atun porta en mintga curtin fretgs dad aur, mo el curtin dil glimari porta el nuot. El ei memia egoistics, manegia el. Aschia regia igl unviern ed il vent dil nord, la garniala, la scherlira la neiv saultan vinavon denter las plontas. Ina damaun schai il glimari allert enta letg. Cheu auda el ina fina biala melodia. Ina melodia ei aschi dultscha, chel tratga chei setracti dils musicants dil retg. En verdad denton conta in pign maset avon sia finiastra. Igl ei denton aschi daditg chel ha udiu in utschi cantond en siu curtin, chel crei dudir la pli biala musica dil mund. Cheu cala la garniala da saltar sur siu tgau, il vent dil nord tgula buca pli ed atras lala dina finiastra entra in fried delicius. Jeu crei che la primavera seigi finalmein arrivada, di il glimari. El seglia spert en pei mira da finiastra ora. Tgei vesa el? El vesa in maletg tut aparti bials. Atras ina ruosnetta dil mir eran ils affons seruschnai ed ussa sesan els sin la roma dallas plontas. Sin mintga plonta sesa in affon. Las plontas selegran taluisa da puspei veser sentir ils affons, chellas entscheivan flurir cun lur roma fina embratschan ellas ils affons. Ils utschals sgolan entuorn contan dil gaudi, las flurs catschan lur tgau ord il pastg verd rian. Insumma in miraculus maletg. Mo en ina part dil curtin regia aunc adina unviern. Gest en quella cantunada dil curtin sestenda in buobet tgei chel po. El ei aschi pigns, chel po buca tier la roma dalla plonta. Aschia cuora el entuorn ed entuorn bragia petras larmas. La plonta era aunc adina plein schelira neiv ed il vent dil nord tgulava aunc adina. Reiva si, buobet, di la plonta storscha sia roma aschi fetg enagiu sco mo pusseivel; mo il buobet ei memia pigns. 2 Il glimari egozentric da Oscar Wilde translaziun: Lisa SchmidtCandinas Il cor dil glimari daventa loms, cura chel vesa quei buobet sias stentas. Tgei egoist che jeu sun staus, di el. Uss sai jeu pertgei che la primavera leva buca vegnir. Jeu vi alzar quei buobet si el spitg dalla plonta lu vi jeu spazzar il mir. Miu curtin duei esser in plaz da termagliar per tuts affons. El stat veramein mal per tut quei chel veva fatg. Bufatg seschlueta el digl esch casa ora ed entra en curtin. Mo cura chils affons vesan el, fuian els tgei chels pon ed el curtin vegn ei puspei unviern. Mo il buobet ei buca fugius, pertgei ses egls ein plein larmas aschia chel vesa buca vegnir il glimari. Lez vegn bufatg neutier ed aulza il pignet ad ault aschia chel contonscha il rom dalla plonta. En quei mument sloppan brumbels ord la roma las flurs sesarvan. Ils utschals sgolan neutier contan, il buobet tonscha sia bratscha entuorn il culiez dil glimari dat ina strocla. Cura chils auters affons vesan, chil glimari ei buca pli nauschs, cuoran els anavos cun els tuorna era la primavera. Quei ei ussa vies curtin, mes cars affons, di il glimari. El pren in grond mogn destruescha il mir. Da miezdi, cura che la glieud va sin fiera, vesan els il glimari co el fa termagls culs affons el pli bi curtin, chels havevan viu tochen dacheu. Glentir di fan els termagls la sera van els tiel glimari per dar buna notg. Mo nua ei vies pign camerad, di el, quei buobet che jeu hai mess sin la plonta? Il glimari haveva tut special bugen quel, demai che lez haveva dau ina strocla ad el. Quei savein nus buc, rispundan ils affons, « el ei ius naven. » « Schei ad el, chel dueigi senzauter turnar damaun, di il glimari. Mo ils affons rispundan, chels sappien buc nua chel habiteschi ed insumma, els hagien aunc mai viu el avon. Cheu vegn il glimari tut trests. Mintgamai suenter scola vegnan ils affons fan termagls ensemen cun il glimari. Mo il buobet, chel haveva aschi bugen, negin che vesa pli. Il glimari ei curteseivels cun tut ils affons mo lai encrescher pil buobet plaida savens dad el. Con bi fuss ei da veser el ina gada di el adina puspei. Ils onns vargan ed il glimari daventa vegls caducs. El po buca pli separticipar als giugs dils affons sesa savens en ina gronda suppia, ferton chel mira tier ed ha plascher dil curtin. jeu hai biaras bellezia flurs, di el, mo il pli bi ein ils affons. Ina damaun dunviern, el era gest vid il setrer en, mira el ord finiastra. El ha nuot pli encunter igl unviern, la finfinala sa el che la primavera mo dorma las flurs fan semplamein in paus. 3 Il glimari egozentric da Oscar Wilde translaziun: Lisa SchmidtCandinas Tuttenina fruscha el tut surstaus ses egls. El mira mira. Veramein quei chel vesa ei in deletg. Ella cantunada dil curtin tarlischa ina plonta en cumpleina fluriziun. La roma ei dad aur ed ils fretgs dargien. Sut la plonta stat il buobet chel careza aschi fetg. Plein plascher cuora il glimari da scala giu viado el curtin. El cuora sur il pastg savischina al buobet. Mo cura chel ei datier, vegn sia fatscha cotschna sco burnida tut da vieti cloma el: Tgi ha ughegiau da vulnerar tei?. Els mauns dil buobet ein nodas da guottas nodas da guottas ha el era vid ses piuts. Tgi ha ughegiau da far mal ti? cloma el. Di ei mi, sinaquei che jeu possi maz zar quel cun mia spada. Lai tia spada nua chella ei, rispunda il buobet, quei cheu ein las nodas dalla carezia. Tgi eis ti? vul il glimari saver ed in curios sentiment da schenadadad vegn sur dad el. El dat en schanuglias avon il pignet. Igl affon surri di al glimari: « Avon liung temps has ti schau far mei termagls en tiu curtin, oz dueis ti vegnir tier mei en miu curtin, pertgei miu curtin ei il parvis. » Cura chils affons tuornan suenter scola per far lur giugs, anflan els il glimari sut la plonta cuvretgs cun finas fluras alvas. praulas • • • • • • tgei persunas vegnan avon? Gliemari siu amitg il magliacarstgauns da Cornwall, affons, in maset Forzas elementaras: vent, garniala Pertgei vegn la primavera buc? Ord tgei raschun semida il glimari? Tgi ei quei affonet? (aspect religius) pensum 1: tgei ein praulas? Mira 2. part dils fegls praulas cun simbolica etc. pensum 2: legia ina praula, prepara ella aschi bein, che ti sas raquintar ella avon la classa. 4 Il glimari egozentric Pensum 3: da Oscar Wilde translaziun: Lisa SchmidtCandinas Tgei ei special vid tia raquintaziun? Cefras, loghens, caussas etc. 5